L’associació d’“homes maltractats” avalada pel Govern valencià ofereix ajuda a acusats de violència masclista

La Conselleria de Justícia del Govern valencià, dirigida per Vox, accepta la inscripció d’una associació d’“homes maltractats” en el registre autonòmic de fundacions. Sis mesos després que la consellera, que forma part d’un partit que nega la violència masclista, mantinguera una trobada amb aquesta entitat, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica una resolució en què s’accepta la “Fundació de la Comunitat Valenciana per a la Defensa dels Homes Maltractats”, un acte que dota l’organització de personalitat jurídica.

La resolució va firmada pel secretari autonòmic d’Atenció a les Víctimes, Javier Bazán, càrrec també nomenat per Vox. A l’octubre, la consellera Elisa Núñez es va reunir amb el col·lectiu a petició de la mateixa associació, sense més transcendència de la trobada. Bazán defensa que “compleix els requisits legals” i critica que “resulta especialment preocupant que l’esquerra ataque d’aquesta manera els homes que són maltractats en l’àmbit familiar”.

L’associació té entre les seues finalitats “la protecció del col·lectiu d’homes víctimes de maltractaments en les relacions amb les seues parelles o exparelles, dones, dins del marc legal vigent, actualment coneguda com a violència domèstica” i “promoure la igualtat de gènere; promoure la igualtat integral de drets entre homes i dones, en concret vetlant per les víctimes masculines de violència en l’àmbit de les relacions de parella”, segons consta en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Els grups de l’oposició, PSPV i Compromís, han demanat que es revoque aquesta resolució i es pregunten si podrà optar a subvencions en matèria d’igualtat. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, apunta que “el dret d’associació és per a tothom” i compara aquesta fundació amb una hipotètica associació a favor d’un club de futbol.

En la seua pàgina web, la FundaHom –com es denomina–, se centra en les anomenades denúncies falses i posa el focus en les denúncies a homes. El col·lectiu presta assistència als homes “víctimes de violència domèstica”, i dona suport a acusats de violència masclista davant “denúncies falses”. També assessoren en divorcis i peritatges. Insisteix: “Moltes denúncies de violència de gènere es duen a terme amb la finalitat d’acoquinar les seues parelles i llevar-los la compartida”. És el manual del negacionisme de la violència de gènere: subratllar que hi ha agressions a homes i enfocar-se en el seu patiment per a deslegitimar la lluita contra una asimetria històrica ancorada en relacions de poder.

Denúncies falses, Dia de l’Home

El portal web de FundaHom assegura que “en els últims 10 anys 1.121.163 homes innocents (no declarats culpables en judici) han anat al calabós sense proves que provaren la seua culpabilitat”. L’estadística que acompanyen en la seua pàgina web diu que, d’1,5 milions de denúncies, “no van ser culpables” 1,2 milions.

Cal destacar que la quantitat de denúncies no sol coincidir amb els procediments que es finalitzen i que, com recorden els experts, moltes dones no denuncien per por o no completen el procés judicial. La informació d’aquesta fundació xoca a més amb les estadístiques dels òrgans judicials: l’Observatori contra la Violència de Gènere, dependent del Consell General del Poder Judicial, apunta que més del 70% dels procediments de violència de gènere acaben amb sentència condemnatòria; en l’últim any, van ser el 77%, quasi 8 de cada 10.

L’entitat assegura que “defensa homes maltractats i també els que són maltractats a través d’una denúncia falsa per violència de gènere. Els que són innocents no es conformen o pacten una pena inferior, sinó que defensen la seua innocència fins al final, busquen la justícia. Ací estarem nosaltres per a ajudar-los”. Les condemnes per denúncies falses representen un 0,03% del total de denúncies entre el 2009 i el 2020, segons el Poder Judicial.

En el seu blog, l’associació fa referència a la “síndrome d’alienació parental” un terme qüestionat per les Nacions Unides que no té base científica i s’empra en les disputes legals per la custòdia dels menors en processos de divorci; també planteja qüestions com “quan el Dia de l’Home?” i considera que els homes estan “silenciats” en la societat, alhora que es pregunta si són “delicte d’odi als homes” comentaris com “no són animals, són éssers humans” o “no tornaré a fer-me cap foto ni participar en cap debat on siga l’única dona”, pronunciades per càrrecs públics del PSOE i Podem.

Llibres sobre feminisme “radical marxista”

El portal web té un racó de llibres sobre homes maltractats, relacions de parella i “feminisme liberal i radical marxista”, que inclou volums com El segon sexe. I afig: “Hem de llegir per no simplificar sota termes de feminazis una realitat molt més complexa i diferent d’una maldat que s’haja vestit de dona, perquè, en primer lloc, els feminismes són diversos i les maneres de ser dona en el món també, i podria sorprendre que davant del feminisme més radical i marxista, tan hegemònic i de pensament únic a tot arreu, hi ha un altre feminisme liberal, que és menys conegut fins i tot per les mateixes dones que ho pensen així i que es queden absortes de veure que elles també són feministes… però d’una altra manera i a l’altura dels temps”.

La llei de fundacions valencianes estableix que “hauran de perseguir finalitats d’interés general, com poden ser, entre altres i a més de les declarades així per la legislació estatal com a condicions bàsiques del dret de fundació, les d’estudi, promoció i defensa del patrimoni natural i cultural valencià i de la llengua valenciana; l’estudi i la divulgació de la història valenciana; les de suport a un model de desenvolupament sostenible; la promoció del món rural; les de foment de l’economia o de la investigació; les de suport a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones; la defensa dels principis estatutaris, i qualssevol altres de naturalesa anàloga”.

Denúncies falses, homes maltractats, homes silenciats... La fundació sembla eixida de la ploma de Michael Kimmel, que el 2013 va començar a preguntar-se per què els homes occidentals tenien tanta ràbia. En el seu assaig Angry White Men (Homes blancs emprenyats), descriu com els canvis socioeconòmics, polítics i culturals de les dues últimes dècades han deixat els homes amb una sensació de greuge i pèrdua de privilegi, des dels magnats als treballadors del carrer. Aquests, segons l’assagista, “continuen ancorats en una idea obsoleta de la masculinitat, amb una sensació de confusió, traïció i, finalment, ira” que els porta a exigir unes prebendes només per ser homes.